El transport públic ha de desenvolupar un paper més rellevant en els viatges nacionals i internacionals a tota Europa; és especialment important per a la regeneració regional, per la seva contribució a la cohesió social, a la millora del medi ambient, a l’estalvi d’emissions i d’energia, i a la seguretat en els desplaçaments.
Les tarifes, el sistema de bitlletatge i les polítiques financeres haurien de fomentar activament l’ús del ferrocarril i dels altres modes de transport públic.
Les opcions de transport públic respectuoses amb el medi ambient han de gaudir de prioritat.
Els viatges s’han de poder realitzar amb bons transbordaments sempre que sigui possible, amb connexions fàcils i garantides, o amb alternatives raonables quan sorgeixen problemes.
La compra de billetes ha de ser simple, en reserves de seient o en places de cotxe-llit, i s’han de poder realitzar en qualsevol país i des de qualsevol lloc. Els bitllets i les reserves s’hauran de poder formalitzar a través d’un ampli i diversificat sistema de punts de venda.
La informació s’ha d’aconseguir fàcilment i ha de ser de fàcil comprensió, tant en els serveis nacionals com en els internacionals; al menys ha de ser tant fàcil d’aconseguir i de comprendre como avui ho és per a els viatges que es fan en automòbil.
Els passatgers han ser adequadament consultats pels operadors en el moment de planificar els serveis i les instal·lacions de transport.
El dret bàsic a la indemnització i a la compensació s’ha d’harmonitzar q tota Europa i s’ha d’aplicar sobre tota mena de transport públic.
Per promoure els viatges internacionals de llarga distància en ferrocarril s’ha d’encoratjar els operadors a cooperar entre ells d’una manera més eficaç, de manera que en conjunt ofereixin una alternativa atractiva als viatges en avió.
El transport públic ha de ser accessible a tots els sectors de la societat.
Els viatges transfronterers de curta distància s’han de poder fer fàcilment i amb un nivell de preus realista.
Els serveis en tren, autobús, avió i els marítims o fluvials s’han d’integrar adequadament. A més a més hi ha d’haver millores en els enllaços amb els principals aeroports i ports marítims a través del ferrocarril i l’autobús, i, sempre que sigui possible, amb sistemes de bitllets integrats.
Les línies internacionals i nacionals de ferrocarril d’alta velocitat s’han de seguir desenvolupant, però no a costa del progrés de la resta de sistemes de transport.
L’accés als serveis de llarga distància, de tren i d’autobús, a través dels sistemes locals de transport públic ha de ser fàcil i amb enllaços eficaços.
Els avantatges aconseguits en la seguretat del transport públic s’han de preservar i millorar.